Posidònia, una planta marina imprescindible per la vida
La posidònia juga un paper important en la dinàmica sedimentària, ja que manté el sediment immòbil amb les seves arrels i crea importants zones de producció d’oxigen, de cria i refugi de moltes espècies animals. Es calcula que més de 400 espècies de vegetals i 1.000 d’animals habiten en les prades de posidònia oceànica. D’altra banda, les prades funcionen com a grans filtradores, col·laborant a mantenir l’aigua marina neta i transparent.
A diferència de les algues, la posidònia disposa de fulles, tija i arrels, a més de produir flors i fruits. Creix en un fons mòbil, és a dir arenós, mentre que les algues ho fan en fons durs o rocosos.
Font: bit.ly/Posido
Les prades de posidònia són una espècie endèmica de la mar Mediterrània que no està present en cap altra mar del món. La podem trobar entre la cota superficial fins als 30-40 metres de profunditat en funció de la transparència de les aigües, ocupant grans extensions en el litoral mediterrani.
Una de les característiques més excel·lents d’aquesta planta és que es fixa al substrat a través de rizomes capaços d’estendre’s diversos quilòmetres, produint milions de plantes a partir d’un mateix clon. S’han trobat exemplars de posidònia separats més de 15 quilòmetres que provenien de la mateixa planta, la qual cosa ha portat als científics a estimar l’edat d’aquesta planta en cent mil anys, sent l’ésser viu més longeu del planeta.
Però la posidònia oceànica, font de vida de moltes espècies, està en perill. La seva principal amenaça és l’alga Caulerpa que va ser introduïda accidentalment per l’home a causa d’un abocament accidental en un aquari de Mònaco. L’expansió continua i constitueix un gran risc per a l’ecosistema del litoral Mediterrani. Està demostrat que quan envaeix les prades de posidònia moltes espècies desapareixen i en les zones envaïdes es produeix un canvi en tots els ecosistemes produint un sensible descens de la biodiversitat. A causa de les toxines que conté la caulerpa, aquesta no és comestible per a la microfauna, per la qual cosa no té enemics naturals. L’única manera d’evitar la invasió és arrencar-la.
La posidònia, a més, es veu molt afectada per la transparència de l’aigua, per la qual cosa un augment de la terbolesa, ja sigui produït per la suspensió de sediment o per un abocament, afecta negativament a la prada. D’altra banda, a l’ésser una espècie que creix a poca profunditat, sovint es veu afectada pel fondeig d’embarcacions.
La posidònia oceànica és una planta molt sensible a la contaminació, per la qual cosa és considerada com un bon bioindicador de la qualitat de les aigües. L’augment de la contaminació en el litoral ha provocat una considerable reducció de les prades, a pesar que amb la construcció de depuradores i sistemes de control de qualitat sembla que aquesta disminució s’està estabilitzant.
Aquesta planta, tan essencial per a mantenir la biodiversitat de la Mar Mediterrània, està catalogada pel CITIS i inclosa en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial al Mediterrani.
