Sipia
La sipia (Sepia officinalis ) és un mol·lusc cefalòpode amb un cos ample, ovalat, quasi rectangular i aplanat, amb aletes que recorren tot el cos. Al voltant de la boca presenta 8 braços retràctils amb 4 fileres de ventoses i 2 tentacles, que són 3 vegades mes llargs, i que s’utilitzen per caçar. La closca és totalment interna i s’anomena gíbula o ploma. Presenta un color molt variable, negre o gris, motejat o llis dorsalment i blanquinós en la zona ventral. És capaç de canviar el seu color ràpidament quan és molestat o durant el festeig.
És una espècie depredadora, s’alimenta de crustacis i de petits peixos.
Es troba fins als 200 metres de fondària, en fons de sorra o de sediments, on poden enterrar-se parcialment.
A l’últim tram del tub digestiu, prop de l’anus hi desemboca la bossa de la tinta, que és utilitzada com un mètode de distracció per preparar la fugida. Realitza la posta d’ous sobre coralls o cargoles, injectant tints dins dels ous amb l’objectiu d’enfosquir-los i que passin més desapercebuts.
Es captura amb el tremall i amb l’arrossegament.
No té talla mínima.
Es troba des de les Illes Britàniques fins al Mar Mediterrani i també a les costes del Marroc.
