L´origen del salat del peix

Els egipcis van ser els primers a utilitzar el procés de curat d’aliments amb sal.

El comerç desenvolupat per aquests amb la Mesopotàmia va permetre la promoció de la conservació d’aliments a través dels fenicis. Aquest mètode de conservació es va estendre a partir d’aquest moment a comunitats i pobles d’Europa.

A l’època romana, la incorporació de les ciutats fenícies va permetre que aquestes, a partir del segle I d.C., aprofitessin i multipliquessin la producció de salaons i salses de peix que van arribar a aconseguir altes quotes d’acceptació gastronòmica tant en la cuina grega com en la romana, sent a més a més, la indústria de salaons un dels tres pilars fonamentals de l’economia a Hispània.

A finals de l’Edat Mitjana la necessitat de trobar noves espècies va portar als pescadors bascos fins a les costes i caladors de Terranova per pescar el bacallà i introduint-lo així a la península que va començar a dominar el mercat en el segle XVII.

El seu auge va començar quan l’Església Medieval va imposar els dies de dejuni.

Després va arribar l’abstinència per la Quaresma fins al punt que l’Església va prohibir menjar carn la meitat dels dies de l’any. Per aquesta raó el consum de bacallà es va disparar per ser un aliment de qualitat i econòmic.

Avui en dia, trobem entre d’altres, les espècies més apreciades són les anxoves i el bacallà que continua sent l’estrella.

Quines ganes de fer una bona xatonada i combinar ambdues i una mica de tonyina 😛 !