El mes de setembre mengem besuc

El besuc és un peix de la família dels espàrids (com l’orada o el sard) amb una carn blanca i dura. El besuc blanc (Pagellusacarne), anomenat antigament a la Barceloneta i en altres territoris costaners voga-ravell, és de color daurat, fins i tot blanquinós i viu principalment en fons arenosos.

El besuc de la piga (Pagellusbogaraveo) és més aviat rosat i té una taca fosca que el caracteritza situada darrere al cap i a sobre l’aleta dorsal, com si fos una piga. Aquest últim arriba dimensions més grans i és menys comú i potser més saborós que el besuc blanc (els tres factors contribueixen a que tingui un preu més elevat).

Tots dos peixos són de carn saborosa, molt apreciada en altres territoris de la Península i de vegades amb poc reconeixement . A Madrid diuen que el gust del besuc depenia del tipus de palla amb que era transportat de la costa fins a la capital, és tan popular que encara avui no falta mai besuc a una llar madrilenya per Nadal. Fins i tot dona nom a un estri per cuinar peix, la besuguera.

Ric en minerals com el ferro, el iode, el fòsfor, el sodi, el magnesi i el fluor ajuda a l’organisme a regular l’hemoglobina, a equilibrar els nivells d’aigua i a enfortir els ossos i les dents. També és una font important d’energia i proporciona una gran quantitat de proteïnes, vitamines B i, a diferència d’altres peixos blancs, vitamina A.

Està considerat com el rei dels peixos al Japó des de temps immemorials. És un dels menjars més apreciat en les grans celebracions. No és estrany que formi part del menú de celebracions diverses. Una curiositat: és hermafrodita. Viu uns 16 anys, els primers 10 com a mascle i els següents com a femella.

El seu sabor incomparable fa que a la graella o al forn sigui la millor manera de desgustar-lo. Com us agrada a vosaltres?