La Quaresma i el peix. Una tradició milenaria

Arriba Setmana Santa i la Quaresma. Una època en la que els nostres avis i àvies no menjaven carn i plats com el bacallà amb cigrons, eren protagonistes a taula. Saps d’on ve la tradició de no menjar carn per la Quaresma? T’ho expliquem!

La paraula Quaresma ve del llatí Quadragesima i fa referència a quaranta dies en què, els creients, es preparen per viure la Pasqua. La durada de la Quaresma està basada en el símbol del número 40 a la Bíblia. En aquesta, es parla dels 40 dies del diluvi, dels 40 anys de la marxa del poble jueu pel desert, dels 40 dies de Moisès i d’Elies a la muntanya, dels 40 dies que va passar Jesús al desert abans de començar la vida pública i dels 400 anys que va durar l’estada dels jueus a Egipte.

Segons algunes investigacions en el dejuni cristià no calia ​​deixar de menjar totalment, sinó només substituir alguns aliments que es vinculen amb allò mundà i luxuriós com la carn vermella (provinent de mamífers terrestres de sang calenta). En canvi, la carn blanca es considerava volàtil, de sang freda, pròpia del que és aeri o aquàtic, per això també es menja pollastre, encara que en menor mesura que el peix. Actualment aquestes restriccions ja no es practiquen al peu de la lletra i només es deixa de menjar carns els divendres de Quaresma.

És per això que aquests dies és molt freqüent seguir l’antiga tradició i gaudir de plats de Quaresma com arròs amb bacallà, cigrons amb calamars, bacallà amb espinacs, panses i pinyons i el clàssics bunyols de vent.